Les últimes novetats de Publicacions Universitat d’Alacant acosten la divulgació i la memòria històrica al lector

Orihuela. La ciudad, el río y la huerta de Juan Antonio Barrio Barrio és l’últim dels llibres editats per Publicacions Universitat d’Alacant que afegir a la maleta aquest mes d’agost. Aquesta obra divulgativa forma part de la col·lecció L’ordit i es presenta en versió en castellà, el número 13, i valencià, el volum 14. S’hi tracta d’estimular el lector en el coneixement de la ciutat i la seua comarca, superar vells tòpics i animar-lo a visitar la ciutat i conèixer-la de primera mà. No sense raó, és una ciutat clau en la història i en el patrimoni arquitectònic i cultural dels valencians.

Per als amants de la història d’Alacant, coeditat amb la Regidoria de Memòria Històrica i Democràtica de l’Ajuntament d’Alacant, s’han publicat quatre exemplars de la col·lecció Alacant, ciutat de la memòria.

Diario de un soldado en el frente n’és el primer. Aquest llibre escrit en castellà, fruit d’un diari i altres notes de José Benítez, és un autèntic tresor documental. Els seus relats sobre els mesos previs a la terrible Guerra Civil que va patir la nostra ciutat i el país sencer, la narració dels dies dels primers bombardejos i de com va morir sa mare i altres persones per culpa de les bombes, situen el lector en una realitat terrible, que té el valor de ser explicada en primera persona.

Si això, ja de per si mateix, és interessant, la narració de l’experiència personal —seua i dels seus companys— de la línia del front d’on li va tocar anar a lluitar, és excepcional. Com ell insisteix a dir-nos, les guerres se solen explicar «des de dalt»; mentre que ell ens la explica des del més baix, des de la trinxera.

Memòria d’un lloc de memòria democràtica, Les targetes postals del Monument als Màrtirs de la Llibertat d’Alacant és la segona edició del catàleg de l’exposició que va albergar el MUA de la UA l’any 2016 i que va comissariar José Miguel Santacreu Soler; Santacreu Soler és catedràtic d’Història Contemporània en la UA, Premi a l’Excel·lència Docent (2015) i director del projecte d’investigació Espanya Contemporània des del 2011 Blog España Contemporánea.

José Miguel Santacreu Soler és catedràtic d’Història Contemporània de la UA, director del grup d’investigació Espanya Contemporània, membre de la Comissió de la Veritat del País Valencià i especialista en Història Contemporània de la Guerra Civil espanyola, de la memòria històrica, de la pesseta i dels processos d’integració política plurinacionals i, des del 2016, membre del Comitè Tècnic d’Experts per a la valoració de la retirada de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura a la Comunitat Valenciana i dels supòsits determinants d’excepcionalitat.

La família Alberola, cognom il·lustre en la ciutat d’Alacant, comparteix amb altres famílies de l’època un destacat passat que se situa en la primera meitat del s. xx. El tercer llibre de la col·lecció, Carmelo Alberola y Emilio Costa. Dos exiliados alicantinos en Argelia y México, és una reconstrucció de part de la història de família, feta gràcies a una sèrie de documents de Carmelo Alberola, conservats i editats per la seua filla Alejandra; unes vivències marcades per l’esclat de la Guerra Civil i l’exili posterior de dos membres de la família: el mateix Carmelo Alberola i Emilio Costa (oncle de Carmelo). Al llarg de la narració s’intercalen les reproduccions de nombroses imatges de diferents documents, tant de la seua pertinença a les lògies maçòniques com del seu exili a Algèria, on morirà Emilio Costa, i del trasllat posterior de Carmelo Alberola a Mèxic. En castellà.

L’Alacant d’El Tio Cuc, en valencià, testimonia la vida d’aquest setmanari satíric alacantí, El Tio Cuc (1914-1936), que va estar present en la vida dels alacantins per a denunciar els paranys dels corruptes disfressats de demòcrates i les malifetes d’una monarquia que va optar per l’exili. El Tio Cuc va ser el setmanari periodístic més popular de l’Alacant de preguerra. Republicà, demòcrata i anticlerical, feia de portaveu de les classes populars alacantines. Ho feia en valencià, en la llengua del poble, i això li va permetre adquirir una identificació amb el seu públic lector com cap altra publicació de l’època ho havia fet abans. Va arribar a distribuir-se en moltes ciutats i pobles de les comarques meridionals i centrals del País Valencià —fins i tot en zones castellanoparlants— i tenia un únic objectiu: desestabilitzar les classes dominants. Es va implicar, també, en la fundació de les Fogueres de Sant Joan (1928) i en l’esport local. Però la seua intenció era, sobretot, política. I El Tio Cuc, lluny d’afavorir a ningú, es va dedicar a denunciar els paranys dels corruptes disfressats de demòcrates i les malifetes d’una monarquia que va optar per l’exili. El setmanari també es va convertir en el primer clar exemple de valencianisme polític en la ciutat d’Alacant, i va contribuir a l’ús del valencià i a la fundació del primer partit polític nacionalista en la ciutat. El Tio Cuc és la història de l’Alacant que va desaparèixer entre la misèria de la Guerra Civil i la dictadura posterior.

Els llibres poden adquirir-se en llibreries, per Amazon i, des de l’1 de setembre pròxim, a través de la pàgina web de Publicacions Universitat d’Alacant.